Bona nit a tots i a totes.

En primer lloc, em presentaré encara que molts de vosaltres ja em coneixeu. Sóc Leon, un membre més de l’equip Compromís per la Pobla. En esta ocasió, sóc el que va de primer, però davant de tot sóc un més de l’equip. Com diria Estellés, sóc un entre tants. I dic açò perquè qualsevol membre de la llista està capacitat per a ocupar el lloc que represente jo. Qualsevol d’ells, podria ser el cap de llista.

I en segon lloc, i abans de començar el meu parlament, agrairé a l’equip de Compromís per la Pobla, que puge a este escenari i m’acompanye mentre vos explique alguns punts del nostre programa. I tot açò, sabeu per què? Perquè encara que sóc el cap de llista, esta tasca haguera estat impossible sense ells i sense aquells que hui, per raons de feina estan fora i que voldrien tornar a xafar els carrers del nostre poble i parlar amb tota la seua gent.

PER FAVOR COMPANYS, MUNTEU. GRÀCIES.

Ara i ací, vos diguem que passe el que passe el dia 24, la nostra tasca continuarà a partir del dia 25. I tot l’equip vol agrair a tota aquella gent que, malgrat no formar part de la llista, ha anat aconsellant-nos i explicant-nos aspectes que del tot, desconeixíem.

I també volem agrair les paraules, el suport i la predisposició de Fran Ferri en este acte i és per ell que demanem un fort aplaudiment.

A continuació, em deixareu que vos explique què entenem per TRANSPARÈNCIA, PARTICIPACIÓ I CONSENS. I vaig a començar afirmant que tota la gent del poble té dret a ser informada dels resultats i dels avanços de la gestió municipal.

  • La transparència afavorix la confiança en la forma de governar i en el sistema. A més, promou la participació ciutadana, augmenta el coneixement sobre la realitat política i incentiva el debat.
  • La participació ciutadana és un dels criteris a través dels quals la gent del poble jutjarà l’acció dels seus governs. I este aspecte cobra un significat essencial en l’àmbit municipal. A més, este mecanisme ajudarà als governants a conèixer que és això o què és allò que els seus veïns demanen o proposen.
  • I consens significa acord. Acord entre les persones que formen part d’un grup social, en torn d’un tema de profit general, com per exemple, una corporació municipal. Però també, entre dos o més partits polítics, grups socials, assemblees ciutadanes, etc…

D’acord. Però… i com relacionem estos conceptes que hui tots tenim tan presents? Sembla que la transparència, la participació i el consens hagen aparegut del no-res en qüestió de mesos, per generació  espontània. Per a mi, tot açò és qüestió de voluntat. La voluntat de fer participació ha de nàixer del polític, oferint-la al poble mitjançant la transparència. És així com s’arribarà a un vertader consens, on l’última paraula serà la del poble. Perquè és la ciutadania, la que ha de tindre el poder de decidir sobre les coses importants del poble i els polítics, solament han de respectar allò que dicten els seus veïns.

El meu compromís és amb la Pobla i la seua gent. Per això apostaré per la transparència, la participació i el consens. I arribar a un consens implica voluntat de dialogar, de parlar, de conviure. En definitiva de ser i fer poble. Perquè…, sabeu una cosa? Tots i totes som la Pobla.

Per tot açò, el meu equip i jo proposem:

  • Pressupostos participatius, i així conèixer quines són les necessitats del poble i on els ciutadans prioritzaran estes necessitats. Este és un mecanisme més de participació, a través del qual el poble definirà on van a parar una part dels recursos públics.
  • Apostar per la celebració de consultes vinculants sobre temes importants per al poble, com per exemple la construcció o rehabilitació d’instal·lacions. Vaja per davant, que Compromís per la Pobla no s’oposa a la construcció de cap edifici, ni a la reutilització de cap espai, ni a la creació de cap servici, ni a la millora d’infraestructures. L’única cosa que ens resulta estranya és que, allò que haja d’utilitzar el poble, representat a través de qualsevol agrupació o entitat local no haja estat consultada almenys, amb els usuaris finals. No podem cometre errors passats; hem d’aprendre de tot allò que ja hem viscut. I no ho dic per ofendre ningú.
  • Fomentar la proximitat de la corporació amb el veïnat del poble, perquè el polític ha de ser pròxim, ha de xafar més el carrer i interactuar amb els seus veïns. No oblidem mai que el polític arriba on arriba perquè és el poble el que el posa o el lleva. És este qui ha d’estar al servici dels seus veïns i no al revés.
  • Deixar a la vista tota aquella informació important a la Web municipal, perquè la ciutadania sàpiga en tot moment la situació real del poble.
  • Crear un servei de recollida de suggeriments i notificacions dels veïns, amb les noves tecnologies, sense oblidar els antics mecanismes com el “bando”. Algú recorda els taulons d’anuncis que hi havia a la placeta i a la plaça de l’Om? Per què han desaparegut? Per què no s’han recuperat? En la meua infantesa, en el camí d’escola a casa, recorde grups de gent que es reunien al voltant d’estos taulons i després de llegir-los, encentaven un breu debat. Perquè era informació, eren aspectes que els interessaven. Sabeu que hi ha gent que no utilitza les noves tecnologies? O que, per les raons que siguen no poden escoltar el “bando”?
  • Enviar via telemàtica els ordres del dia i les actes dels plens a aquells veïns que així ho sol·liciten. I ha de ser per via telemàtica per estalviar i no contribuir a fer mal al medi ambient. Els taulons d’anunci que ara no existixen, serien molt apropiats per a penjar en ells estes notificacions. Açò, s’ha de recuperar.
  • Incloure a l’ordre del dia dels plens, punts aportats per la ciutadania, sempre amb un número mínim de signatures i amb 72 hores d’antelació.
  • Retransmetre els plens municipals.
  • Incloure regidors de l’oposició en el govern. Entenc que, en l’acte de la democràcia, tots els partits que hi han obtés algun regidor gràcies a les eleccions, almenys un ha de formar part de l’equip de govern. I tot això, perquè representa a part de la ciutadania.
  • Publicar un informe anual per a conèixer la situació econòmica de l’ajuntament.
  • Avaluar la tasca del govern municipal a través d’una assemblea oberta que es realitzarà cada any. En este debat haurien d’estar presents els representants dels partits, de les associacions i, molt important, tot aquell veí que així ho desitge. I tot, en un ambient de normalitat, de respecte i d’humilitat.
  • Millorar la gestió telemàtica per a facilitar al ciutadà les relacions amb l’administració.
  • Reduir l’endeutament municipal. És obvi, que l’economia ha d’estar sanejada.
  • Avaluar el treball municipal del personal i de les tasques que es desenvolupen i així promoure una eficiència econòmica i laboral. Per això, haurem de revisar els proveïdors i serveis subcontractats per buscar una major eficiència econòmica, prioritzant els comerços i empreses del poble.
  • Sol·licitar la revisió cadastral a la baixa per a adaptar-la a la realitat actual del mercat immobiliari.
  • Flexibilitzar els pagaments tributaris a l’ajuntament.

I per finalitzar amb esta exposició, vull dir-vos que, l’equip de Compromís per la Pobla es compromet a què cap regidor del nostre equip podrà exercir funció de govern per un període superior a 8 anys. I tot açò pensant en la regeneració democràtica.

I també, ens comprometem a què els regidors faran públiques i accessibles a la Web municipal les seues percepcions anuals, així com la declaració de béns al principi i a la fi de la legislatura.

I ara em deixareu que faça una xicoteta reflexió.

Pot ser diguen que no tenim experiència en la gestió d’un ajuntament. Sí, això és cert. Ningú del meu equip ha format part mai d’una corporació municipal. Però, la meua pregunta és: algun alcalde o regidor en la seua primera legislatura, tenia experiència, sabia gestionar l’ajuntament, coneixia este aspecte d’un poble??? No em respongueu; ja ho faig jo per vosaltres. NO.

Amb tot açò, vull dir que ningú naix ensenyat. El més important de tot és tindre predisposició a aprendre i a voler treballar amb i per als teus veïns. I a més, mostrar valentia, cosa que de sobra tenim i ha quedat demostrada des del primer moment, quan vam començar esta nova experiència.

El que sí que puc afirmar és que som capaços de fer-ho i estem capacitats per a realitzar esta tasca. Volem demostrar que altra manera de fer política, de fer poble és possible.

No em val aquell argument que diu: “és que les coses no s’han fet mai aixina”,…, “és que això no ho ha fet mai ningú”. Per a mi, eixe discurs no és vàlid. Perquè com ha dit David, podran dir-nos ingenus o utòpics, però la realitat és que el món on vivim no haguera avançat si gent amb il·lusió, imaginació, convicció, empenta, noves idees i ganes de treballar haguera desistit.

Puc afirmar també que este equip té tot això que he enumerat. Però a més, tenim formació i experiència provada en tasques que no disten molt d’allò a què aspirem amb el vostre suport: gestionar l’ajuntament. Hem estat o estem al capdavant d’associacions culturals, d’empreses de diferents tipus, d’escoles i som part activa dels organismes dels quals formem part.

No puc oblidar-me del tema de la planta de residus que es vol instal·lar al nostre terme i a la nostra comarca. Sí, la famosa planta. No vaig a parlar-vos de la perillositat de la matèria primera ni del risc que correria l’economia de tota la comarca i per tant de la Pobla, si este projecte veu la llum. Tampoc parlaré dels problemes de salut als que ens veuríem exposats ni dels riscos ambientals que porta inherent este projecte, algun d’ells amb resultats irreparables.

No. Hui no toca.

Des d’ací, vull agrair a tots els ajuntaments de la Vall d’Albaida la tasca realitzada contra esta instal·lació. Els ajuntaments han fet el que es tocava, la part administrativa. Han fet allò que podien fer, uns amb més rapidesa que altres.

Però no puc deixar de banda a tota aquella gent de la comarca, a aquell moviment assembleari no polític que des de fa quatre anys ocupa les nostres places i carrers de forma pacífica i que des de fa any i mig organitza tota l’oposició social en l’àmbit intercomarcal cap este macro projecte. Haurem fet coses més encertades que altres. Pot ser, haurem ofès algú. No era el nostre propòsit. El que no podem obviar és que la primera i més contundent oposició a la planta, el “No a la planta” és el de l’assemblea veïnal.

Compromís per la Pobla, també diu amb veu ben alta:

No la volem, ni la necessitem!!!!

També i si em permeteu, volem agrair al grup Parlamentari Compromís la formulació de la pregunta de perquè no s’havien contestat les al·legacions formulades pels veïns de la comarca en contra de la instal·lació d’esta indústria, i a Juan Ponce (candidat a les Corts Valencianes per Compromís), per la defensa i redacció de la Proposició No de Llei contra la instal·lació de la planta. Esta votació fou rebutjada i el projecte va continuar. No puc oblidar-me tampoc d’Enric Morera, candidat a les Corts Valencianes, per la seua lluita contínua contra este desficaci de la planta, i que divendres passat ens va visitar.

I per últim, no he de dixar passar l’ocasió de mostrar-vos el que va passar a València el diumenge passat.

Per favor, podeu posar el vídeo?

Gràcies Mònica.

Amb totes estes paraules, vull afirmar que el tema del Noalaplanta no és qüestió d’uns. És més aviat un treball realitzat per tota la gent de la comarca, siga del color que siga i represente al partit que represente.

I per anar acabant, vos vull parlar de la nostra visió del poble. Haureu sentit parlar als meus companys d’ella i al programa i les nostres constants publicacions haureu pogut llegir que necessitem uns objectius com a poble, un model. Per a nosaltres, en l’àmbit municipal les sigles són unes lletres que ens queden ben lluny. No podem hipotecar el futur del poble pels desitjos dels partits. D’altra banda, les persones van passant per l’ajuntament i no romanen tota la vida. Per tant, quan acaben eixes persones la seua tasca, el seu projecte, si el té, haurà desaparegut amb ells. O siga, és necessari un model de poble.

I aconseguir açò és possible sense perdre de vista el treball en equip, la transparència, la participació, el consens i l’honestedat de les persones que han de formar part d’una corporació municipal.

I vull remarcar que, gràcies a estos mecanismes de transparència i participació, aconseguirem matisos, idees enriquidores, evolucions del primer model, xicotets acords que contribuiran a enriquir la primera visió. Perquè este model és un model viu, per a 4, 6, 8, 10 anys… i ha d’estar en constant evolució. I per la mateixa raó, inclourà tot allò que vosaltres aporteu. Esta idea creixerà amb vosaltres i la vostra participació.

El model inclou un poble amable i visitable, unes terres treballades per llauradors tal com la coneguem o una agricultura més innovadora. Tot propiciant interaccions amb un turisme rural que pot ser font d’ingressos per al poble a la vegada que contribuirà a mantenir un terme net i saludable. Una indústria agroalimentària, la base de la qual ja la tenim al nostre poble, però que pot créixer sempre de forma respectuosa amb l’entorn.

Però també, una manera de protegir les que ja tenim instal·lades i evitar així que la gent perda el seu lloc de treball o, en el pitjor dels casos, que haja d’anar-se’n del poble, la qual cosa contribuiria a un empobriment general de la Pobla.

I no s’oblida este model de la gent jove, la qual ha de ser el relleu nostre i ha de tindre el seu lloc per a enriquir-se com a persones. A més de l’oci, els haurem de proporcionar formació dirigida al treball que puga haver-hi al poble, formació en temes relacionats en l’agricultura i la indústria que gira al seu voltant, o en altre tipus d’indústries. Esta formació serà un valor afegit i diferenciador, el qual el podran aprofitar.

Però tampoc ens oblidem de la gent major. Estes persones han de tindre’s més en compte. S’haurà de desenvolupar un programa d’oci però també apostar per la planificació formativa. I provar de fer l’adequació d’un lloc per a ells, amb sala de lectura, ordinadors per a l’ús de les noves tecnologies, zones de joc… I també haurem d’aprofitar tot el coneixement que per la seua edat atresoren. Penseu que ells tenen el saber dels nostres costums i tradicions.
I fins ací, la meua intervenció.

Conegueu aquell vers d’Estellés que més o menys resa:

“No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”?

Només llegir-lo, allò d’unit i alegre et dona ganes de viure. Et dona ganes d’eixir al carrer. T’emociones. Pot ser, combatiu sone un poc a guerra. Però no. La meua interpretació és que hem de treballar per aconseguir eixa unitat i eixa alegria, eixe assumir ser poble. Per poder eixir a la porta de casa i poder mirar a la cara als teus veïns mentre els saludes o fas el típic “barret”; i passejar pels carrers i poder emocionar-te; i sentir-te orgullós de formar part de la Pobla del Duc.

Hem vingut a apostar pel canvi i no per a ofendre ningú.

Per tot això, i perquè volem tindre oportunitats de futur, volem un poble saludable, volem qualitat de vida i perquè volem ser un poble obert, no ho dubteu. El dia 24 de maig voteu la nostra candidatura, el nostre equip.

VOTEU COMPROMÍS PER LA POBLA!!!!